Augment de mames amb pròtesi


Tractament (Introducció)

El desig natural de tenir un bon aspecte i agradar fa que aquelles dones amb uns pits que no s’ajustin al seu propi ideal estètic, se sentin incòmodes. La mastoplàstia d’augment és una tècnica de cirurgia de les mames destinada a millorar el volum i la forma del pit femení, que l’ajudarà a sentir-se millor amb ella mateixa. 

Normalment se sotmeten a aquesta intervenció aquelles dones que se senten insatisfetes perquè els seus pits no s’han desenvolupat amb el volum que elles esperaven. També s’aconsella la mastoplàstia a pacients que volen igualar les dues mames perquè en tenen una més gran que l’altra, o que volen restaurar el volum natural dels seus pits, reduïts a causa d’un embaràs, a pèrdues de pes o degut a l’edat. Aquest tipus de cirurgia aporta solucions específiques per a cadascun dels casos.


Temps d'intervenció

1 hora

Llit

1 dia

Recuperació

1 setmana

Anestèsia

General

Efecte

Immediats

Resultat

Duradors


En què consisteix (Procediment)

La mastoplàstia d’augment és una tècnica quirúrgica que consisteix en la implantació d’una pròtesi sota la glàndula mamaria o la fàscia del muscle pectoral. El cirurgià decidirà el lloc més adient, depenent de la seva anatomia i del volum de la mama existent. Generalment s’implanta per sota del muscle per a que la pròtesi estigui més coberta pels teixits propis del cos.

El procediment consisteix en realitzar una petita incisió en l’arèola o, en casos molt excepcionals, en el plec de sota el pit o en el solc de l’axil·la. Generalment s’utilitza la primera via, doncs permet un bon abordatge i la cicatriu queda perfectament dissimulada. Quan s’ha col·locat l’implant, es sutura la incisió i s’hi posen uns drenatges que romandran durant 24 hores, que es trauran abans de donar-li l’alta. 

Com a resultat de l’operació, pot notar una pèrdua transitòria de la sensibilitat de la zona, que normalment s’anirà recuperant totalment de manera gradual i progressiva.

La duració de la intervenció és d’una hora aproximadament. 

Anestèsia y Hospitalització

Per a la cirurgia d’augment mamari s’aconsella utilitzar anestèsia general. Una vegada finalitzada la mastoplàstia, haurà de romandre 24 hores a la clínica.


Beneficis

El desig natural de tenir bon aspecte i agradar, fa que aquelles dones amb pits que no s'ajusten al seu propi ideal estètic, se sentin incòmodes. La mamoplàstia d'augment és una tècnica de cirurgia de les mames destinada a millorar el volum i la forma del pit femení, fet que l'ajudarà a sentir-se millor.


Galeria


Pre-operatori

Como a totes les intervencions, és imprescindible realitzar un examen mèdic previ per detectar qualsevol possible anomalia que pogués contraindicar l’operació. L’augment mamari mitjançant la col•locació d’implants és una tècnica minuciosa, que requereix una correcta avaluació de cada cas particular per adequar el resultat final als desitjos de la pacient. Entre d’altres factors, s’analitza el volum, la projecció, la constitució física i la qualitat de la pell. 

A partir d’aquesta avaluació primària, es defineix el tipus de pròtesi i el volum que millor s’adapti a les seves expectatives. Normalment s’aconsella utilitzar una pròtesi, les dimensions de la qual corresponguin a les mides de la mama natural, i que permeti omplir-la de manera normal. 

Per escollir la mida de l’implant amb exactitud i establir les dimensions idònies, es mesura la longitud, alçada i projecció desitjada. També es poden fer proves de volum amb la pacient, omplint els sostenidors de la talla que es vol aconseguir. 

Si pren habitualment algun tipus de medicació, tant el cirurgià com l’anestesista l’indicaran les passes a seguir.


Cures post-tractament

Després de la cirurgia, portarà un embenat compressiu que es retirarà el dia després -al mateix temps que els drenatges -, i es canviarà per un sostenidor especial que permeti mantenir la pròtesi en el lloc desitjat per tal d’evitar al màxim la possible l’aparició d’hematomes i col•leccions líquides. Els punts de sutura es treuen als set dies. 

Una vegada col·locades les pròtesis i passada una setmana des de l’operació, es aconsellable fer massatges suaus. Els més recomanables són els massatges limfàtics. El cirurgià li explicarà la forma de fer-los i la seva intensitat. També és important mantenir hidratada la pell, aplicar oli de rosa mosqueta en les cicatrius, una vegada trets els punts, i protegir-les del sol fins a un any després de la intervenció.  

En l’actualitat, per tal de comprimir la cicatriu s’utilitzen làmines de silicona o poliuretà, que s’hauran de dur força temps. Així i tot, s’ha de tenir en compte que la cicatrització depèn de diversos factors personals i de cada pell. Per poder valorar la seva evolució, haurem de deixar passar uns quants mesos. Si passat aquest temps la cicatriu presenta un aspecte vermellós o pigmentat, aleshores podria tractar-se amb laser o micro pigmentació. El cirurgià recomanarà les cures més adients per a cada cas particular.

Durant el primer mes, és convenient no dormir bocaterrosa i utilitzar sostenidors de tipus esportiu (no armats). Durant les dues o tres primeres setmanes és recomanable dormir amb ells. La seva utilització farà que es trobi més còmoda i li alleugerirà una mica les molèsties provocades per la inflor. Passat aquest temps, es podran utilitzar els habituals, fins i tot els armats. 

Quan surti de la clínica, podrà iniciar les seves activitats normals anant en compte de no fer moviments forçats amb els braços, arcs de moviment bruscs i exagerats, evitant carregar objectes pesats. Podrà viatjar el dia següent de la intervenció, tenint en compte que durant la primera setmana haurà de tornar a la consulta per passar els controls postoperatoris. 

Una setmana després de la mastoplàstia podrà depilar-se les aixelles. Durant els primers deu dies són més recomanables les dutxes ràpides que el bany per tal d’evitar al màxim el contacte de l’agua amb les cicatrius. L’exercici físic i l’aixecament de pes es poden tornar a començar de manera progressiva al mes de la cirurgia. 

Pel que fa a la vida laboral, la seva reincorporació dependrà del tipus de feina que faci. Si la feina és de despatx o similar, podrà incorporar-se el segon dia després de la intervenció. Per a treballs que exigeixin moviments o esforços que afecten el pit, como per exemple massatgista, perruquera, etc., és convenient esperar que passin de 7 a 10 dies. 

Protocol de Control de la Mama 

Encara que els implants de mama no provoquen cap malaltia ni estan relacionats amb un augment de patologia a la mama, Clínica Planas ha establert un protocol de control de la Mama, amb l'objectiu d'obtenir un seguiment òptim de la mama i de detectar i solucionar eficaçment qualsevol canvi produït en la mateixa, bé en relació amb l'implant o la glàndula mamària.

Aquest protocol consisteix a realitzar una exploració anual. En aquest seguiment valorarem, a més de l'edat del pacient, les característiques de la mama, els antecedents personals i les dades de l'exploració. Tenint en compte tot això realitzarem les proves d'imatge necessàries per a la correcta avaluació del seu cas en cada moment, (en la primera revisió es realitzarà una exploració física i una ecografia mamària d'alta resolució). La Unitat Integral de la Mama de la Clínica Planas compta amb un equip especialitzat tant en el Control de la Integritat de les Implants com en la Detecció Precoç del Càncer de Mama i recomana realitzar els controls de seguiment establerts.


F.A.Q.

Generalment, la major part de dones no operades tenen una lleugera asimetria. Si després de la mastoplàstia aquesta asimetria fos molt evident, es faria una intervenció de retoc per corregir-la.

No es pot afirmar amb seguretat, i pot ser molt variable, que fins i tot en alguns casos podrien arribar a durar tota la vida. Les pròtesis que es fan servir actualment són de gran qualitat, i molt més resistents que els models que teníem fa anys. Malgrat que aquestes característiques podrien portar-nos a l’optimisme pel que fa a la seva duració, hem de dir que hi ha un petit risc de trencament precoç (dins els 10 primers anys), i que la possibilitat de trencament anirà augmentat –lògicament- amb el pas del temps. Donat que la duració d’un implant no és la mateixa en dones diferents, és important reconèixer que, malgrat no sigui molt probable, existeix un risc de trencament, i que el problema real és que no sabem ni a qui ni quan li passarà. 

Afortunadament tenim eines d’imatge (l’ecografia i la ressonància magnètica mamàries) que aconsegueixen diagnosticar el trencament de l’implant en fases molt primàries, cosa que permet solucionar-ho únicament canviant l’implant. L’equip mèdic de Clínica Planas recomana utilitzar periòdicament aquestes eines per tal d’avaluar la integritat de les pròtesis. (ecografia al menys cada dos anys els deu primers anys de vida de l’implant, fer la primera ressonància cap al desè any de vida de la pròtesi i a partir d’aquest moment, fer ecografies anuals i repetir les ressonàncies cada 5-10 anys).

Únicament en el cas d’un accident molt greu en el qual es trenqués part de la càpsula. Al estar aquesta adherida a la pròtesi, podria produir-se una hernia del seu contingut. És una hipòtesis molt poc probable.

No, sempre que la mida de l’implant sigui l’adient per a la pacient. No obstant, hi ha dones que demanen pròtesis exagerades, algunes fetes excepcionalment a mida, que sí podrien provocar la caiguda del pit. En qualsevol cas, és convenient que tingui molt en compte les recomanacions del seu cirurgià.

Normalment sí. La pacient que es sotmet a aquest procediment pot alletar en un futur, llevat de casos excepcionals en els quals per raons de la pròpia mama, això no sigui possible.

Podrà utilitzar bikinis petits, perquè les cicatrius quedaran totalment amagades. A partir de la tercera setmana és possible prendre el sol sense sostenidor, protegint la cicatriu dels raigs. Finalment, passat un any, podrà prendre el sol directament damunt la línia de la cicatriu.

Sí. Les mamografies són igualment fiables i no és necessari augmentar la seva freqüència. És possible que en algun cas les mamografies necessitin alguna projecció més per tal d’agafar els espais que podrien tapar les pròtesis.

No, en absolut. Està demostrat que no hi ha cap tipus de relació entre el càncer i les pròtesis de mama.

La normativa del Ministeri de Sanitat i Consum exigeix que es lliuri un comprovant en el qual s’han d’incloure les dades de l’implant col·locat; marca, volum, etc.-, així com les del cirurgià.

La mastoplàstia, com tot tipus d’intervenció, es desaconsellada quan la pacient pateix alguna malaltia que pugui interferir amb el procés quirúrgic o si es detecta una possible reacció a l’anestèsia. Per això, és imprescindible realitzar un estudi mamari previ amb mamografia, i una exploració mèdica completa. També és necessari que les mames hagin completat el seu desenvolupament per poder realitzar la intervenció.

Com en qualsevol intervenció quirúrgica, poden produir-se hemorràgies, infecció, sagnat més abundant de l’habitual o complicacions relatives a l’anestèsia. 

Pel que fa a riscos específics, el que més preocupa pel seu índex d’incidència és la contractura capsular (enduriment de la cicatriu que es fa al voltant de la pròtesi). Quan es col·loca un implant, l’organisme envolta la pròtesi en una capa de teixit. Aquesta capa, denominada càpsula, en la majoria dels casos té les parets primes i deixa espai suficient per a que la pròtesi es pugui distendre, conservant així el tacte tou adient. En un petit percentatge de dones, la càpsula es fa gruixuda, es retrau i comprimeix la pròtesi, provocant el seu enduriment. La contractura capsular pot produir-se en un o ambdós pits. 

Existeixen quatre graus diferents de duresa o textura de la mama que varien des d’un lleu enduriment al tacte, no visible, fins a importants deformitats que requereixen una nova intervenció. En el primer grau trobem una pròtesi tova i sense contractura capsular. En el segon grau, la càpsula és una miqueta dura. Aquest enduriment se soluciona amb sessions d’ultrasons combinades amb massatges. En el tercer i quart grau trobem càpsules molt dures. En les situacions més extremes pot ser que la pròtesi es desplaci cap amunt i cap a un costat, deformant la mama. En ambdós casos, la solució passa per una intervenció amb la finalitat de ressecar parcial o totalment la càpsula, de manera que torna a haver-hi espai suficient per a que la pròtesi es distengui i quedi novament tova. 

La contractura pot succeir en qualsevol moment. Encara no se sap perquè algunes dones la produeixen i altres no. Si passats sis mesos de la intervenció no s’han manifestat signes d’enduriment, és més improbable que es produeixi. 

La incidència de presentació d’aquesta complicació ronda el 3% segons les estadístiques. En cas d’haver patit una contractura capsular, el cirurgià haurà d’explicar-li que les probabilitats de repetició ja no són como al principi, d’un 3 %, si no més grans. 

També hi pot haver una pèrdua o disminució de sensibilitat d’alguna regió localitzada del pit o del mugró, que poden ser permanent; o al contrari, una hipersensibilitat en aquests mateixos llocs. Amb referència a les cicatrius, poden produir-se alteracions que necessitin un tractament corrector addicional després de la cirurgia.

Cal assenyalar que els riscos descrits apareixen en rares ocasiones.

Què és la contractura capsular?

Quan es col·loca una pròtesi, el cos reacciona embolicant amb una fina capa fibrosa, anomenada càpsula periprotèsica, que normalment és tova. En alguns casos, la càpsula es fa molt gruixuda, comprimint la pròtesi i donant a la mama un aspecte arrodonit i un tacte molt dur; podent, fins i tot en els casos més severs, deformar la mama al desplaçar l'implant cap a la seva part superior. 

Consulti tota la informació prement en el següent enllaç 

 


Opinió expert

Dr. Jorge Planas
Dr. Jorge Planas

Un volum mamari insuficient és font d’una gran incomoditat psíquica per a moltes dones, doncs no poden gaudir plenament del desenvolupament i força de la seva feminitat. Aconseguir o recobrar les formes que es consideren més pròpies de la condició femenina constitueix un autèntic plaer per a les pacients. Tot sovint escolto frases com: "Ara ja puc anar amb una samarreta o un top sense sostenidor" o "què bé que em queden els bikinis ara".

Curriculum Blog

Dr. Gabriel Planas
Dr. Gabriel Planas

L’augment mamari és una de les operacions més habituals en cirurgia estètica. Actualment tenim un gran ventall d’implants mamaris per triar.

Curriculum

Dr. Carlos del Cacho
Dr. Carlos del Cacho

El resultat estètic de la cirurgia d’augment mamari és excel·lent, perquè és a través de la valoració prèvia que es pot predir el volum que tindrà la mama després de la intervenció. Una vegada s’acaba el procés de cicatrització i inflamació, els pits presentaran un aspecte ferm, i una consistència natural. A més, la incorporació a la rutina és ràpida, si treballa a una oficina, darrera un ordinador, o fa feines de tipus similar, pot tornar al seu lloc pocs dies després de la intervenció. Per a les professions que exigeixen moviments que involucren el pit, o un cert esforç, com el de perruquera, massatgista o puericultora, és convenient esperar de 7 a 10 dies.

Curriculum

Dr. Artur Carbonell
Dr. Artur Carbonell

La cirurgia d’augment mamari aporta solucions específiques per a cada cas, amb resultats molt naturals. Els pits recuperen la seva fermesa i consistència; i amb una valoració prèvia es pot preveure el volum que tindrà la mama després de la intervenció. Per tal d’adequar el resultat final als desigs de la pacient, és molt important avaluar cada cas de manera individual. A l’hora d’escollir la pròtesi, s’analitzen, entre altres factors, el volum, la projecció, la constitució física i la qualitat de la pell.

Curriculum

Dr. Jaume Masià
Dr. Jaume Masià

Els pits juguen un paper molt important en la identificació d’homes i dones amb la condició femenina, de manera que aconseguir o recuperar la bellesa i harmonia de la mama constitueix una gran satisfacció per a la dona.

Curriculum


Acreditacions Principals