Cirurgia oral i maxil·lofacial


Tractament (Introducció)

La Cirurgia Oral i Maxil·lofacial és l’especialitat mèdico-quirúrgica que es centra en la prevenció, l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties de la cavitat oral i de l’esquelet facial, així com de les estructures cervicals relacionades directa o indirectament amb elles.

La cirurgia craneofacial pertany al capítol de la cirurgia reparadora o reconstructiva, que es una subespecialitat de la cirurgia plàstica. A Europa, aquesta subespecialització no existeix, doncs té entitat pròpia com a especialitat mèdica autònoma: la cirurgia oral i maxil·lofacial. 

Com es treballa en un territori molt complex, l’especialitat abasta una gran varietat de procediments. El cirurgià maxil·lofacial fa des d’extraccions de queixals del seny o col·locació d’implants dentals, fins a cirurgia estètica, oncològica i reconstructiva. Aquesta especialitat està molt relacionada amb la cirurgia plàstica, la neurocirurgia i l’otorinolaringologia, amb les que treballa estretament, solapant-se en alguns aspectes, així com amb les especialitats odontològiques d’ortodòncia i prostodòncia. 

En funció de la via d’accés a l’especialitat (Medicina o Odontologia), del programa de formació seguit i de la legislació vigent a cada país, el camp d’actuació del cirurgià maxil·lofacial pot ser més o menys ampli. 

El cirurgià maxil·lofacial atén problemes de traumatologia facial, llavi leporí i paladar fes, oncologia oral, craneofacial i cervical, base del crani, cirurgia reconstructiva, cirurgia estètica facial, patologia de glàndules salivals (tumors benignes i malignes, càlculs, etc.), deformitats craneofacials (des de lleus deformitats dentofacials fins a grans síndromes de malformacions), patologia infecciosa cervicofacial (flemons i abscessos facials i cervicals), implantologia oral (col·locació i rehabilitació d’implants dentals osteointegrats), tercers molars (queixals del seny) o canins inclosos, quists dels maxil·lars, patologies de la mucosa oral i de l’articulació temporomandibular (disfunció craneomandibular), etc. 

L’objectiu de la Clínica Planas és oferir el millor estudi dental, servei, i tractament al seu pacient, basant-se en el tracte personalitzat, un personal altament qualificat, i les noves tecnologies, que li permetran destacar-se en aquesta especialitat. 


En què coinsisteix (Procediment)

Cirurgia d´implants

Un implant dental és un anàleg de l’arrel de la dent, on es suporta un pilar estable per a la pròtesi dental que farem. Els implants dentals poden estar formats per titani o zirconi, la superfície dels quals està tractada per diferents processos fisicoquímics. Normalment, només cal anestèsia local per a la seva col·locació. Aquest dispositiu de titani es col·loca dins de l’os del maxil·lar o mandíbula, i se li adhereix fermament (aquest procés s’anomena osteointegració i dura entre 2 i 6 mesos). Com simula una arrel dental, no és necessari tallar les peces dentals sanes del costat per a la col·locació de la pròtesi dental definitiva.

La seguretat en la col·locació dels implants dentals és aproximadament del 96%, fet pel qual es considera un tractament molt segur. 

Hi ha modalitats de tractament, com la càrrega precoç o immediata, que consisteix en fer la pròtesi que suporta damunt els implants el mateix moment de la cirurgia o en les setmanes següents. 

Les noves tecnologies ens faciliten la planificació dels implants dentals a través de programes informàtics aplicats a tècniques d’imatge en 3 dimensions, permetent realitzar guies quirúrgiques per ordinador que ens indicaran on hem de col·locar els implants, així com l’angulació idònia per a la posterior col·locació de la pròstesi dental. 

Per aconseguir uns resultats òptims en la col·locació d’implants són necessàries algunes condicions. 

  1. Un professional amb àmplia formació i experiència en cirurgia Oral i Maxil•lofacial que permeti oferir el millor tractament tenint en compte les necessitats individuals de cada pacient, no només en el camp de la cirurgia oral, sinó també en el de tot el seu organisme, com poden ser altres malalties i tractaments concomitants. 
  2. La col·locació d’implants dentals necessita una indicació i diagnòstic correcte per tal que el percentatge d’èxit sigui d’un 96%. 
  3. Un estudi correcte consistent en una ortopantomografia, TAC dental, i en ocasions fèrula quirúrgica, que es podrà fer amb ordinador o amb tècnica tradicional. 
  4. A la cirurgia d’implants li calen unes condicions d’esterilitat i higiene per aconseguir els nivells d’èxit existents. 
  5. Com en tot acte quirúrgic, la cirurgia d’implants està subjecta a possibles complicacions i efectes adversos, motiu pel qual s’haurà de signar un consentiment informat. 
  6. Per a que els implants dentals puguin desenvolupar la seva funció correctament durant molt de temps, és necessari un seguiment i control per part del seu cirurgià i del seu odontòleg rehabilitador, així com també un compromís d’estricta higiene oral per part del pacient. 

Cirurgia Ortognàtica

La cirurgia ortognàtica s’anomena també “Ortodòncia quirúrgica”, perquè de la mateixa manera que un ortodontista torna a col·locar les dents, un cirurgià maxil·lofacial utilitza la cirurgia ortognàtica per canviar la posició dels ossos facials (maxil·lar superior i inferior).

En general, es fa en conjunt amb l’ortodòncia, per tal que les dents estiguin en la posició correcta després de la cirurgia. L’objectiu de la cirurgia ortognàtica és la correcció d’una àmplia gama d’irregularitats i malposicions dels ossos facials. Els beneficis inclouen una millora de la capacitat per masticar, parlar i respirar. En la majoria de casos també resulta millorada l’estètica del pacient. 

Cirurgia Oral 

Inclusions dentals:

Les dents de llet es canvien per les dents definitives entre els 6 i els 12 anys, si més no, de vegades, i degut a problemes d’espai, a traumatismes o a altres causes desconegudes, no es produeix aquest canvi. Aquestes peces definitives, en lloc d’ocupar una posició a la mandíbula o al maxil•lar, es desenvolupen amb normalitat (arrels i corona), però dins de l’os on es localitzen. 

Quan això succeeix a una edat en que habitualment la dent hauria d’estar al seu lloc de l’arcada, es denomina inclusió dental. Qualsevol peça pot sofrir un procés d’inclusió, si més no, al ser les últimes en sortir i aleshores tenir més problemes d’espai, acostumen a afectar més sovint els queixals del seny. Per les mateixes raons, les dents canines del maxil·lar superior són les segones en el nivell de freqüència. 

Les peces dentals incloses s’han d’extraure quan originin processos inflamatoris als teixits del costat, formacions de càries a dents adjacents o la reabsorció de les seves arrels i la pèrdua precoç.  

Aquestes peces dentals incloses poden originar quists dentals i tumors, així com també provocar la pèrdua òssia a dents veïnes, afavorint els processos infecciosos locals per la formació de bosses periodontals. 

Per aconseguir més espai en el tractament ortodòntic és adient la realització d’extraccions dentals de les peces incloses. 

La intervenció es fa amb anestèsia local i és normal tenir uns dies d’inflamació postoperatòria degut a la manipulació de teixits tous i durs intraorals; però les complicacions i seqüeles acostumen a ser mínimes. 

Quists dentals 

Els quists odontogènics representen una de les principals causes de destrucció dels maxil·lars i són relativament freqüents. Habitualment tenen relació amb les dents veïnes, essent un procés infecciós que s’origina a la dent, i s’estén a l’os del costat. Poden créixer sense donar símptomes, essent la seva primera manifestació un flemó dental o la inflamació dels teixits tous de la cara o del coll després d’anys d’evolució. Generalment, serà necessari un tractament combinat del focus de la infecció (la dent, en aquest cas) i del quist; així com l’extirpació d’aquest últim. Hem de tenir en compte que aquests quists poden obeir a altres causes, com són les alteracions en el desenvolupament dels maxil·lars; i fins i tot de vegades haurem de diferenciar-los dels tumors, que presenten el mateix aspecte clínic i radiològic, essent necessari l’estudi microscòpic del teixit extirpat per poder fer un diagnòstic exacte, que ens permeti fer el tractament més complet. 

Si tenim qualsevol procés inflamatori d’origen dental, un flemó o un abscés, serà recomanable la visita a l’odontòleg, així com fer una ortopantomografia com a prova inicial per descartar patologies quístiques dels maxil·lars. 

Cirurgia periodontal 

La malaltia periodontal és la causa principal d’extracció de peces dentals en pacients de 30 o més anys. Aquesta malaltia està causada per agents irritants locals, com la placa bacteriana i la tosca, l’acumulació de restes d’aliments, la respiració bucal, la nicotina, etc. 

Com a resposta a tots aquests agents irritants, la geniva respon amb una inflamació crònica, la gingivitis, caracteritzada per l’enrogiment de les genives, amb dolor i sagnat fàcil. Sense tenir tractament, el procés avança, i la infecció va més avall fins a l’arrel de les dents, provocant una resposta inflamatòria defensiva associada a la pèrdua de les estructures que es troben a aquest nivell (periodonto), i la creació de focus d’infecció permanents (bosses periodontals). Quan aquestes bosses s’han format, és molt difícil eliminar l’acumulació d’agents irritants que s’hi dipositen. A mesura que avança el procés, la pèrdua d’os al voltant de les arrels de les dents provoca la seva mobilitat en una primera fase, i la caiguda precoç després. 

El tractament d’aquesta malaltia engloba l’actuació de diversos professionals. El cirurgià maxil·lofacial farà la cirurgia necessària per eliminar els focus d’infecció i reconstruir les estructures, que el procés inflamatori ha destruït, amb nous materials sintètics com a substituts ossis. L’odontòleg farà l’ajustament oclusiu i la rehabilitació de les peces perdudes; mentre que el pacient també tindrà un paper destacat, eliminant els hàbits que suposin la prolongació del procés infecciós. 

Biòpsia de la mucosa oral 

A totes aquelles lesions noves que estiguin localitzades a la cavitat oral i que tinguin més de 2 setmanes d’evolució, se les aconsella fer una biòpsia, especialment en persones fumadores. La biòpsia consisteix en la presa d’una mostra del teixit, amb anestèsia local, per a la realització d’un estudi microscòpic, que ens permeti obtenir un diagnòstic més precís; sobre tot pel que fa a la benignitat o malignitat de la lesió que estem tractant. Així doncs, en funció del resultat d’aquesta biòpsia, podrem fer un seguiment del pacient, o serà necessari ampliar el tractament quirúrgic. 



Acreditacions Principals