Cirurgía del nas
Tractament
L’alteració en la forma del nas és un del motius estètics que ocasiona un major nombre de trastorns psicològics. Es desenvolupa tardanament, i habitualment coincidint amb l’iniciï de l’adolescència, moment en que l’acceptació d’un problema estètic és més difícil d’assumir. La rinoplàstia és una intervenció quirúrgica destinada a la correcció de deformitats nasals mitjançant la modificació de la seva forma, fet que comporta una millora de l’equilibri i l’harmonia facial. És una de les operacions més freqüents que realitza el cirurgià plàstic.
Cada rinoplàstia és un cas diferent, que s’ha d’avaluar detingudament. No es tracta únicament de reduir o augmentar el volum del nas, si no d’adaptar-lo a les faccions i característiques pròpies de cada persona. En aquest tipus de cirurgia estètica, el diàleg amb el pacient és especialment important, per tal de contrastar els seus desigs i perspectives, amb les possibilitats de millora que ofereix la intervenció.
A més de ser un element clau en l’estètica facial, el nas és un òrgan respiratori, la funció del qual té gran transcendència. El cirurgià deurà tenir present en tot moment ambdós conceptes, el funcional i l’estètic, i considerar-los com un fet inseparable.
Temps d'intervenció
1 hora
Llit
4 hores
Recuperació
1 setmana
Anestèsia
Local amb sedació o general
Efecte
1 setmana
Resultat
Permanents
En què consisteix
Hi ha dues maneres de dur a terme aquesta intervenció. La més comú és la que denominem rinoplàstia tancada: l’operació es fa a través d’incisions en l’interior dels orificis nasals, de manera que no queda visible cap cicatriu externa. A través de l’interior del nas, el cirurgià pot tallar i modelar els ossos i cartílags nasals, i configurar una nova estructura. D’aquesta forma la pell i les membranes es retrauen i adapten fins aconseguir la forma desitjada.
Els casos amb un grau de dificultat més gran, com la modificació de grans deformitats de la punta, es realitza la denominada rinoplàstia oberta: mitjançant el tall de les membranes de la punta i el dors, el cirurgià accedeix directament a les estructures del nas. Aquest tipus d’intervenció deixa una petita cicatriu en la base de la columela.
La rinoplàstia no sempre és una cirurgia reductiva. Hi ha pacients que necessiten augmentar el volum del seu nas per tal de donar més relleu a la punta, per aixecar un dors enfonsat, o per corregir deformitats tant d’origen congènit como traumàtic. En aquests casos, el cirurgià acostuma a recórrer a empelts amb teixits del propi pacient per tal de donar forma o sosteniment al nas.
Hospitalització
El pacient acostuma a ingressar i dormir a la clínica la nit abans de la cirurgia. És donat d’alta el matí següent a la intervenció.
Anestèsia
La rinoplàstia pot fer-se amb anestèsia general o local amb sedació.
Beneficis
El resultat d'aquestes operacions és en general molt gratificant. El pacient oblida amb gran rapidesa la seva imatge anterior i experimenta canvis de vegades sorprenents. Pot modificar fins i tot el seu caràcter, mostrant una satisfacció que posa de manifest la gran repercussió psicològica que provoquen en l'individu les alteracions en la forma del nas.
Galeria
Pre-operatori
Tal como succeeix en totes les intervencions, l’examen mèdic previ és imprescindible per a detectar qualsevol possible anomalia que pogués contraindicar l’operació. La pell del nas i del seu voltant deu estar lliure de inflamacions o infeccions i, com és lògic, s’haurà de tenir cura de qualsevol procés gripal o catarral que provoqui símptomes de congestió nasal.
Cures post-tractament
Una vegada acabada l’operació, el pacient surt del quiròfan amb un lleu tamponament nasal i un guix que li tapa el nas. Els primers dies poden presentar-se edemes i hematomes en les zones properes, particularment a les parpelles. El tamponament nasal es treu al tercer dia. La fèrula de plàstic que tapa el nas es treu després d’una setmana.
El postoperatori no és dolorós i generalment no es fan servir analgèsics. Si té ganes d’esternudar, faci-ho amb la boca oberta, deixant sortir l’aire lliurement. En el moment de retirar el guix, els edemes i hematomes visibles ja hauran desaparegut, i el nas es trobarà en unes condiciones prou òptimes com per a que el pacient pugui fer una vida amb normalitat. Si més no, l’aspecte estètic definitiu seguirà una evolució no inferior als sis mesos. Es tracta d’una evolució lenta i progressiva que pot inclús passar desapercebuda. No obstant, s’ha d’insistir en la seva gran importància pel resultat definitiu.
F.A.Q.
Quan s’ha acabat el procés d’ossificació dels ossos de la cara, normalment entre els 15 i 17 anys. No obstant sempre és millor esperar a la majoria d’edat abans de prendre la decisió de fer-se l’operació.
No ho és. En general, no calen analgèsics.
La possibilitat de complicacions en aquest tipus d’intervenció és molt poc freqüent. S’hi pot produir una infecció o sagnat més gran de l’habitual, una reacció anòmala a la anestèsia, o poder aparèixer venes petitones a la pell del nas, que generalment són transitòries (complicacions molt rares, però que poden aparèixer en qualsevol intervenció quirúrgica).
Encara que no s’ha de considerar com una complicació, ha de saber que aproximadament un 5% dels pacients necessiten un petit retoc posterior. Aquesta situació és de molt difícil predicció en pràcticament tots els casos.
Els tres primers dies porta un petit tamponament que obliga a respirar per la boca. Una vegada retirat el tamponament ja es pot respirar pel nas, encara que al principi amb certa dificultat, ja que podran formar-se petites crostes internes i existirà una certa inflamació post- quirúrgica inevitable. Després d’uns dies i amb el tractament recomanat, el problema s’anirà solucionant progressivament.
Al retirar el guix deu dies després, el nas tindrà una forma correcta i bona per fer una vida totalment normal. Però el resultat definitiu en quant a detalls, precisarà de més temps, generalment uns sis mesos.
El sol és perjudicial per a les cicatrius, si més no en aquest cas només n’hi hauria una de petita a la base del nas, si la via d’accés ha estat oberta. Per tant, no hi ha una contraindicació específica, excepte per la calor que fa, que en els primers dos mesos i per l’edema, no sigui recomanable.
Encara que no sigui visible, l’edema provocat per l’operació dura força temps. Això es veu al fer servir les ulleres perquè deixen una marca profunda en el punt de suport damunt el nas. No existeix una contraindicació, però sí una recomanació de no portar-les de forma continuada durant els dos primers mesos després de la intervenció. Es poden utilitzar si es va descansant de tant en tant, deixant el temps necessari per a que la marca es recuperi.
Opinió expert
Dr. Jorge Planas
En alguns dels meus pacients amb els quals hi tinc un tracte freqüent, per amistat o professional; he observat moltes vegades, que després de sotmetre’s a una rinoplàstia experimenten un gran canvi, molt positiu en quan a la manera de prendre’s la vida, i el nivell de seguretat en ells mateixos augmenta considerablement.
El resultat és molt gratificant, i la millora estètica fa que el pacient oblidi ràpidament la seva imatge anterior.
Curriculum BlogAcreditacions Principals
