Micropigmentació


Introducció

Es tracta del tractament conegut també com maquillatge semipermanent. La micropigmentació és el resultat de l’evolució i perfeccionament de la dermopigmentació i del maquillatge. Aquesta tècnica s’ha estès per tal de millorar: 

  • l’aparença estètica de les celles, simulant pèls per corregir-ne la forma o fer-les més espesses; 
  • els llavis, per ressaltar i corregir el seu aspecte i volum; 
  • la línia dels ulls, per donar més vida a la mirada potenciant la seva forma i volum. 
  • i per simular pigues. 

A més de solucionar problemes estètics, la micropigmentació és convenient per a persones actives que busquen maquillatges que no s’alterin amb pràctiques esportives, com la natació, o per estalviar temps i evitar el tràfec diari que implica el maquillatge. 

Una més de les utilitats d’aquest mètode és la micropigmentació reparadora. Aquesta aplicació ajuda a recuperar l’aspecte de l’arèola amb cicatrius postquirúrgiques o després d’una reconstrucció mamària. 

També s’utilitza per corregir les malformacions de llavis, celles i ulls de la forma més natural possible, tapar alopècies parcials de cuir cabellut i, només en casos específics i sota control mèdic, es pot camuflar un vitiligen localitzat. 


Temps d'intervenció

1-2 hores

Llit

No requereix

Recuperació

24-48 hores

Anestèsia

No requereix

Efecte

Inmediat

Resultat

Duraders


Procediment

El procés consisteix en la implantació de pigments de manera subdèrmica (sota la pell). Són pigments inerts, i per tant, són totalment compatibles amb el nostre organisme; que, una vegada implantats, no es desplacen ni produeixen al•lèrgies, encara que és important que s’utilitzin pigments de qualitat. 

El gruix de les diferents capes de la pell (epidermis i dermis) és molt irregular i, encara que s’introdueixi el pigment a la mateixa profunditat, de vegades és necessari fer un retoc un mes després per fixar-lo bé. El pigment va desapareixent de manera gradual i dura una mitjana de tres o quatre anys. Passat aquest temps, és possible repassar-lo per a que conservi la mateixa intensitat inicial de color. 

La duració del tractament és aproximadament de dues hores. El procés de pigmentació no s’inicia fins que la pacient hagi escollit correctament el color que desitja i estigui totalment satisfeta amb el que se li ha aplicat prèviament amb llapis. 

Anestèsia

Aquest tractament es fa amb anestèsia tòpica per atenuar les molèsties. En persones més sensibles al dolor, també es pot fer servir anestèsia local.

Aplicacions

*Parpelles* 

Podem ressaltar els ulls amb més o menys intensitat depenent de l'amplitud dels traços, de la zona escollida per l'implant de color, i del to que utilitzarem. 

*Eye liner* 

Es tracta d'una línia sobre la parpella que generalment és més fina a l'inici i que es va engrossint cap a la cua per aconseguir la sensació d'elevació de l'ull. D'una manera més suau, aquesta línia també es dibuixa a la parpella inferior amb la finalitat d'intensificar aquesta zona. 

*Farciment de pestanyes* 

Aplicada sobre la base dels pèls aconseguint com a resultat enfosquir i donar sensació de volum, sense apreciar cap línia. És sens dubte el tractament més discret i està indicat per a aquelles persones que desitgen ressaltar els seus ulls sense que s'apreciï que s’hi ha fet un tractament. 

*Color a la mirada* 

També podem utilitzar colors afins als nostres ulls. Uns lleugers tocs de blau o verd col•locats estratègicament aconseguiran realçar la bellesa dels nostres ulls. 

*Llavis* 

Perfilar , definir forma, millorar un llavi leporí o simplement corregir asimetries són els tractaments més realitzats. 

*Perfil de llavis* 

S'accentua el perfil segons el to acordat entre la pacient i l'especialista. 

*Definició del llavi sense perfil* 

Es tracta d'aplicar també un perfil com en el cas anterior, però en el to de la mucosa, difuminant cap a l'interior i obtenint com a resultat un llavi totalment natural . 

*Brillantor de llavis* 

S'utilitza per aconseguir un efecte de projecció del llavi superior i es realitza aplicant uns brillantors sobre la part superior del llavi en un to natural de pell molt clar . 

CELLES 

*Celles pèl a pèl*

Tractament realitzat tant en persones que conserven pèls a les celles com en les que no en tenen. En el primer dels casos omplim amb línies que donen l’efecte de pèl als buits existents, i en el segon creem un efecte total de celles dibuixant pèls molt junts, tot donant la forma que més afavoreixi segons el tipus de rostre . 

*Celles compactes* 

En la majoria dels casos es tracta de dibuixar tota la zona de la cella en un to inferior simulant ombra per intensificar les celles naturals 

*Brillantor celles* 

La finalitat d'aquesta tècnica és crear un efecte lífting d'ulls i celles. S'aconsegueix aplicant un to natural just sota dels extrems finals de les celles. . 

CAMUFLATGE LLAVIS I CELLES 

És la tècnica que s’aplica quan ens arriben els resultats d’una micropigmentació de llavis o celles no desitjats. Consisteix a buscar tons semblants als de la pell per camuflar allò que no ens agrada . De vegades cal fer una nova i correcta micropigmentació. 

MICROPIGMENTACIÓ PARAMÈDICA 

Aquesta tècnica s'utilitza per millorar petites zones de pell on el color natural ha estat alterat per diferents factors: cicatrius per accidents o per intervencions quirúrgiques, cremades ,empelts ,vitiligens, etc. 

CICATRIUS I ARÈOLES COMPLETES 

*Cicatrius* 

Les cicatrius quirúrgiques més habituals tractades amb micropigmentació són les d'elevació, reducció o augment de mama, líftings, lipectomies; i en alguns casos, les causades per accidents . 

*Arèoles completes* 

Les arèoles es poden crear en persones amb síndrome de Poland o com a tractament complementari de la reconstrucció mamària. També s'aconsegueix embellir unes arèoles naturals augmentant o enfosquint el seu color. 

VITILIGOS I LEUCODERMIAS IDIOPÀTIQUES 

*Vitiligens* 

El vitiligen és una malaltia degenerativa de la pell en la qual els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) moren, deixant de produir melanina. Depenent del cas, aquestes es poden pigmentar per aconseguir un camuflatge de color pell. 

*Leucodèrmies idiopàtiques* 

Són despigmentacions de la pell de la mida d'una piga que van apareixent amb el pas del temps, predominantment a les cames. Mitjançant la pigmentació de petits punts color pell sobre elles, s'aconsegueixen dissimular molt bé. 

CUIR CABELLUT 

Avui dia la micropigmentació és una eina molt útil en els tractaments d'estètica capil·lar . Després de les intervencions quirúrgiques de microempelts podem acabar d'omplir els buits amb pigment a manera de puntets per aconseguir un efecte encara mes espès. Fins i tot es pot aconseguir un efecte rapat únicament amb aquesta tècnica. De la mateixa manera es poden camuflar algunes cicatrius al cap després d'aplicar-hi uns puntets del color del cabell. 


Beneficis

A més de solucionar múltiples problemes estètics, la micropigmentació és molt pràctica per a persones actives que busquen maquillatges que no s'alterin amb pràctiques esportives com ara la natació, o per estalviar temps.


Galeria


Recomanacions Pre-tractament

Abans de la micropigmentació, la pell ha d’estat neta i lliure de maquillatge. Si en el moment de fer-se el tractament té herpes o al•lèrgia en actiu, haurà de deixar-ho fins que hagi desaparegut.

Si té un piga, un punt robí o similar a la zona a tractar, potser seria convenient eliminar-lo prèviament amb làser o cirurgia. L’especialista li donarà les recomanacions adequades. 

En cas d’antecedents d’herpes labials, haurà de seguir un tractament antiviral, sempre degudament prescrit per l’especialista, durant els dies previs a la micropigmentació. 


Cures posteriors

Després del tractament pot presentar-se alguna inflamació o vermellor, que durarà algunes hores. És important tenir en compte que es produeix una petita lesió a la pell, que s’haurà de cuidar de forma correcta, aplicant una pomada antibiòtica durant una setmana.

La pell tarda en regenerar-se completament de 28 a 40 dies. Durant aquest període de temps, no ha d’exposar la zona tractada al sol ni prendre raigs UVA doncs, com han desaparegut les primeres capes de la pell a causa de la ferida, aquesta podria sofrir lesions importants o hiperpigmentar de manera irregular la feina feta. 

La setmana posterior al tractament, no podrà maquillar la regió tractada. Haurà d’aplicar-se la pomada recomanada per l’especialista per a que la zona micropigmentada estigui sempre hidratada tenint la precaució de no gratar-la ni fregar-la bruscament. En aquest període de temps, la tonalitat del color serà més fosca degut a les petites crostes (excés de pigment que cau aproximadament en cinc o sis dies). 

Durant els quinze dies següents al moment de la micropigmentació no farà cap sauna ni es banyarà a la platja o piscina. Tampoc podrà depilar-se els llavis ni realitzar tractaments molt agressius. En el cas de les parpelles, no podrà arrissar ni tenyir les pestanyes o les celles. 


F.A.Q.

Es més fàcil pujar el color si ha quedat una mica clar. En canvi, si és fosc, costa més d’aclarir-lo, encara que es pot aconseguir. És millor començar amb un to més suau, per si de cas. 

Per a aquelles persones que a l’hora de maquillar-se els agrada canviar de colors segons l’època de l’any, és convenient tenir en compte que la micropigmentació no és tan senzilla, no es pot fer cada sis mesos i canviar de to. Per aquesta raó és convenient fer servir colors naturals, i, en una ocasió especial com un casament, es podria maquillar al damunt per un dia.

En el 75% dels casos, i degut a la irregularitat de la pell, s’ha de fer un petit retoc un mes després. 

El repàs mai es fa abans d’un mes després tractament, temps necessari per a que la pell s’hagi regenerat. Si repasséssim abans del mes, podríem lesionar la pell i deixar cicatrius irreversibles. 

En principi és un tractament ambulatori bastant senzill, però s’han de tenir en compte diversos factors per a que la micropigmentació es faci de manera segura: 

  • La higiene del material i el lloc on es treballa. 
  • El color que es tria, que ha de ser el més natural possible. 
  • Que la pacient no tingui herpes ni al·lèrgies en actiu el dia del tractament. 
  • Deixar el temps convenient entre sessió i sessió. 
  • Seguir les cures recomanades després del tractament. 

En principi, no haurien de fer-ne. Els pigments són inerts i, per tant, compatibles amb el nostre organisme. 

Pot ocasionar molèsties lleus. S’acostumen a utilitzar dos tipus d’anestèsia per tal de disminuir-les: tòpica -en forma d’aerosol o crema -, i anestèsia local per a les zones més sensibles. Després d’una anestèsia local, no s’ha de prendre res calent, perquè al no tenir la mateixa sensibilitat ens podríem provocar una cremada. 

Amb el temps s’aniria esvaint uniformement, de manera que es veuria igual que al principi, però cada vegada més feble. 

Si la seva feina o obligacions li exigeixen una imatge impecable, ha de tenir en compte que durant unes hores la zona tractada pot estar una mica inflada i enrogida; i durant una setmana el color pot veure’s més marcat. 


Opinió expert

Maribel Escarra
 Maribel Escarra

La tècnica del maquillatge semipermanent permet no només solucionar problemes estètics i embellir els trets, sinó que també pot complir una funció reparadora, com és el cas de la micropigmentació de les arèoles després d’una reconstrucció mamària, o camuflar alopècies parcials de les celles o cuir cabellut.

Curriculum


Acreditacions Principals