La nostra història
Jaime Planas Guasch va operar al front durant la Guerra Civil. Després, al servei d'urgències de l'Hospital Clínic d'una Barcelona devastada, va continuar fent-ho com podia: sota una pantalla de raigs X, sense cap mena de protecció, buscant bales dins del cos dels seus pacients i agulles de cosir que se'ls clavaven a les dones quan encara es fregava el terra de genolls.
La radiació li va anar cremant la mà esquerra. Un catedràtic de dermatologia li va donar un diagnòstic contundent: si continuava operant, al cap de deu anys li haurien d'amputar els dits. Per a un cirurgià, allò no era una lesió. Era el final. I ell ho sabia millor que ningú, perquè a l'Espanya d'aleshores, quan una ferida no es tancava, la medicina només tenia una resposta: amputar.
No ho va explicar als seus pares. Va estalviar durant anys, va comprar mil dòlars a un frare que els rebia de Veneçuela, perquè a Espanya no se'n podien aconseguir, i el 24 de novembre de 1947, amb 32 anys, es va embarcar en un vaixell de càrrega rumb a Nova Orleans. Allà, el primer pacient que va veure tenia totes dues cames destrossades per les cremades, com un pacient a qui, a Barcelona, li havien ordenat amputar-les. Però aquell home caminava. «Si hagués atès aquell home a Barcelona, ja no tindria cames», va escriure.
A Saint Louis, el Dr. James Barrett Brown li va substituir la pell cremada dels dits per pell de la seva pròpia cama. Abans d'entrar al quiròfan, sol i en un país desconegut, va deixar una carta amb les seves últimes voluntats al Consolat d'Espanya. En va sortir amb les mans salvades i amb alguna cosa més:
havia descobert una medicina que no amputava, sinó que reconstruïa.
S'hi va quedar gairebé dos anys per aprendre'n, de Saint Louis a San Francisco, i va tornar a Espanya, un país on aquella especialitat encara no tenia ni nom. Per poder exercir-la, va haver de renunciar a la cirurgia general que tant estimava. I ho va fer.
Va ser fundador i president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, va formar centenars de cirurgians d'arreu del món i, el 10 d'octubre de 1971, va obrir a Barcelona la Clínica Planas per operar, investigar i ensenyar.
Més de mig segle després, tot el que som neix d'aquelles mans que van estar a punt de perdre's i que van dedicar la resta de la seva vida a salvar les dels altres.