Reeducació postural global


Tractament (Introducció)

La Reeducació Postural Global (RPG) és un mètode de fisioteràpia descobert pel biomecànic francès Philippe Souchard, que consisteix en suaus estiraments progressius i globals de les cadenes musculars. Permet prevenir, millorar o resoldre molts problemes de l’aparell locomotor amb molta diferència respecte als mètodes clàssics. És aplicat per fisioterapeutes o metges que han seguit aquest curs de postgrau.

Estiraments

Perquè els nostres músculs estàtics, en la seva permanent lluita contra la gravetat, sofreixen un procés de rigidesa, escurçament i hipertonia al qual ningú pot escapar.

El bebè és molt elàstic, mentre està ajagut, però a partir del moment en que intenta aixecar el cap, asseure’s o estar dempeus, necessita l’acció progressiva dels músculs estàtics, que constitueixen el 80% de la musculatura esquelètica. I a partir d’aquest moment, mai més podran relaxar-se, perquè cauríem a terra. 

És per això que la tendència natural dels músculs estàtics és l’escurçament, la hipertonia i la rigidesa. Contràriament al que es diu, un múscul estàtic mai estarà dèbil, ni quan acaba de sortir d’un guix, en que es troba atrofiat, però igualment rígid. I com més exercici fem, més rígid estarà. 

Amb el pas dels anys, aquesta rigidesa produeix molts problemes: dolor, contractures, tendinitis, hèrnies de disc, artrosi, oxigenació insuficient, alguns vertígens i cefalees, així com tot tipus d’alteracions posturals: escoliosi, cifosi, hiperlordosi, desviacions dels membres. D’aquí sorgeix una de las justificacions de la RPG: la necessitat d’estirar, allargar, descomprimir. 

Una altra particularitat dels músculs estàtics és que s’organitzen en cadenes funcionals, és a dir, treballen en sinergia i no de manera aïllada. Quan es lesiona un múscul, s’afectarà tota la cadena a la qual pertany. Això justifica una altra de les grans diferències de la RPG respecte a d’altres mètodes: la necessitat d’estirar de manera global i simultània. Un estirament local no resulta eficaç. 

Debilitat Muscular

És un concepte que s’ha de matisar, doncs dóna peu a molts errors terapèutics.

Les cadenes musculars estàtiques, a més de la seva funció antigravitatòria, també intervenen en els moviments, en la inspiració, en la suspensió de les vísceres, etc. Per tal d’assegurar aquestes funcions vitals, tenen un grau de contracció mínima anomenada to muscular, que està regulada pel sistema nerviós, de manera que fins i tot sense fer cap moviment, estan en alerta, en contracció permanent, como un cotxe “al ralentí”. Com hem dit, mai poden relaxar-se. 

També hi ha els músculs dinàmics, que només s’encarreguen del moviment. Quan han acabat la seva acció, es relaxen. Podem notar la diferència en el propi cos: si posem la mà als abdominals (dinàmics) mentre estem quiets, sentirem que estan relaxats, mentre que si toquem els músculs paravertebrals (estàtics), sentirem la seva rigidesa. 

Hi ha moltes diferències entre músculs estàtics i dinàmics, però el que més ens interessa és saber que quan els músculs estàtics es senten agredits es tornen encara més rígids, curts i hipertònics; mentre que els dinàmics es tornen més flàccids, llargs i hipotònics. Això justifica una altra acció important de la RPG: s’han de treballar de manera diferent els músculs que són diferents. S’han d’allargar els estàtics a la vegada que tonifiquem els dinàmics.


En què coinsisteix?

Durant les sessions de RPG o de SGA es practiquen unes postures que permeten fer una feina global de musculació excèntrica (en allargament) per als músculs rígids i concèntrica (en escurçament) per als músculs flàccids. Tonificant els músculs estàtics només aconseguirem augmentar la seva rigidesa.



Beneficis

RPG com a mètode antiaging

  1. Disminuir el bloqueig inspiratori i, per tant, oxigenar-nos millor. 
  2. Sentir-nos més àgils, frenar l’envelliment de les nostres cadenes musculars. 
  3. Millorar la postura i suprimir el dolor. 

Beneficis de la RPG

Perquè l’envelliment muscular es caracteritza per l’escurçament, hipertonia i rigidesa dels músculs estàtics, mentre que ambdues tècniques van en sentit contrari.



F.A.Q.

Apart de les importants diferències mencionades, hi ha un altre aspecte fonamental, que és la respiració. Una sessió de RPG comença, continua i acaba de manera ininterrompuda amb un sospir relaxat. Sense aquest requisit, no és possible recuperar ni un mil•límetre d’elasticitat. Però per justificar aquesta necessitat, s’ha d’entendre primer un altre concepte bàsic: de centre i perifèria. 

Anomenem centre al tòrax i a la zona lumbar, i perifèria al cap i les extremitats. Per què fem aquesta distinció? Perquè els essers vius tenim una forma molt peculiar de defensar-nos de les agressions: qualsevol limitació, dolor, lesió muscular o rigidesa que afecti la perifèria, la traslladem de manera inconscient cap al centre, a través de les cadenes musculars. 

Ho entendrem millor amb un exemple: si ens lesionem un turmell, els músculs propers a la lesió es contrauran per tal de protegir la zona. Però si la lesió tarda en curar-se, aquesta contracció ja no podrà tornar enrere i es convertirà en contractura. I com una contractura limita la mobilitat, per alliberar el peu traslladarem la rigidesa cap al centre, bloquejant la respiració. El tabaquisme, les malalties cardiopulmonars o l’exercici intens, són causes de bloqueig inspiratori. I per complicar les coses, també els traumes emocionals bloquegen la respiració.

Quan tenim les costelles massa elevades a causa de la rigidesa dels músculs inspiratoris (diafragma, escalens, pectorals, espinals, etc.). Si ens fixem en la nostra respiració sense intervenir de manera voluntària, constatarem la poca quantitat d’aire que entra i surt, tot i que estem plens d’aire. Però no el podem treure si no fem una espiració forçada. Estem en posició inspiratòria, fins i tot quan espirem, cosa que ens fa entrar en un cercle viciós. 

Quan més rígids estiguin els nostres músculs, menys baixaran les costelles durant l’espiració i menor serà el volum d’aire expulsat. Si surt poc aire, entrarà poc aire i patirem una falta d’oxigen. Per compensar-la, haurem de fer més esforç per inspirar o bé augmentar la freqüència respiratòria, amb la qual cosa escurçarem més i més els músculs. Per trencar aquest cercle viciós, no hi ha cap manera 

més de retornar part de l’elasticitat a aquests músculs que hem anat escurçant amb els anys.


Acreditacions Principals