Introducció

És una malaltia emergent a nivell mundial, tant en adults com en nens, i consisteix en el dipòsit de greix en excés dins el fetge, que pot provocar diferents graus de lesió hepàtica, des d’una forma lleu amb escassa inflamació o hepatitis fins a formes més greus com una fibrosi hepàtica i en últim lloc una cirrosi hepàtica amb risc de desenvolupar un càncer hepàtic o hepatocarcinoma.

Aquesta malaltia afecta amb més freqüència a persones obeses i/o diabètiques, però també influeixen altres factors de risc com el component genètic, el fet de patir hipertensió arterial, una dislipèmia o la presa de certs fàrmacs, com quimioteràpics o antiarrítmics. S’estima que un 25% de la població espanyola té una esteatosi hepàtica i aquest risc augmenta si es pateix diabetis mellitus, afectant fins a un 40-70% dels pacients diabètics.

La malaltia no acostuma a donar símptomes en les fases inicials i sí en las fases més avançades quan el pacient ja presenta una cirrosi hepàtica amb les seves descompensacions associades.

Prevenció i diagnòstic

El diagnòstic és senzill de fer, habitualment mitjançant una anàlisis de sang i una ecografia abdominal. L’estadiatge o gradació de la malaltia es pot fer mitjançant la pràctica d’una biòpsia hepàtica, però la tècnica amb aquesta indicació s’està abandonant, donat el risc de complicacions. Actualment es prefereix fer una elastografia hepàtica o Fibroscan, que és un mètode no invasiu per valorar el grau de fibrosi hepàtica. Els principals avantatges són que es pot realitzar de manera ambulatòria i és innòcua.

La malaltia diagnosticada en els estadis inicials acostuma a tenir un bon pronòstic, si més no, quan es pateix una fibrosi avançada augmenta el risc de mortalitat d’un 10-12 % als 10-15 anys del seu diagnòstic. Les altres comorbiditats associades a la malaltia també condicionen la supervivència, de manera que la causa de mort més freqüent en aquests pacients seria la malaltia cardíaca seguida d’altres tipus de càncers a part del càncer hepàtic.

En la majoria dels casos el diagnòstic d’esteatosi hepàtica es fa de forma casual, quan s’estan estudiant altres malalties. Recomanem investigar aquesta malaltia de forma activa i preventiva en tots els pacients que pateixin una diabetis mellitus i/o obesitat. I a l’inrevés, en cas de que es diagnostiqui una esteatosi hepàtica s’haurien d’avaluar tots els factors de risc cardiovascular, ja que es tracta de dues cares de la mateixa moneda.

En què consisteix el tractament?

Pel que fa al tractament, aquest va adreçat a controlar dos nivells. En primer lloc, i essent la base del tractament, hi hauria el seguiment d’una dieta hipocalòrica controlada i la pràctica d’exercici físic aeròbic, amb l’objectiu de reduir el pes corporal en un 7- 10% per obtenir una millora analítica i histològica. En segon lloc es recomana tractar els factors de risc metabòlic quan s’hi trobin associats la hipertensió arterial, la dislipèmia o la diabetis mellitus.

Ara per ara, no podem oferir als nostres pacients un tractament adreçat a l’eliminació de la grassa hepàtica de forma específica, però s’estan desenvolupant prometedors nous fàrmacs amb propietats antiinflamatòries, antifibròtiques i de sensibilització a la insulina. Però el que sí tenim clar és que hem de fomentar uns hàbits de vida saludable, tractar les malalties associades al fetge gras i perseguir el diagnòstic de malaltia hepàtica grassa no alcohòlica en aquella població de risc.

Opinió expert

Dra. Nadia Chahri i Vizcarro

L’esteatosi hepàtica o fetge gras no alcohòlic és la nova epidèmia del s. XXI i està relacionada amb l’obesitat, la diabetis mellitus o la dislipèmia, entre altres causes. Es tracta d’una malaltia silenciosa que si no és detectada a temps pot conduir a una cirrosi hepàtica o a un càncer de fetge. És important arribar a un diagnòstic correcte per poder seguir un tractament i control adequats.

Curriculum