Rectocele


Introducció

El rectocele és l’hèrnia que es fa a la paret posterior de la vagina i a la paret anterior del recte, en el lumen vaginal, per debilitat del septe recto-vaginal que separa recte i vagina.
Es manifesta com una protrusió endovaginal que es produeix amb l’esforç.

Els símptomes més comuns són la dificultat per defecar, la sensació d’evacuació incompleta, la necessitat de manipulació per extraure les femtes, el pes perineal, i el dolor durant la relació sexual.

Les causes principals són la debilitat de les estructures de suport del sòl pelvià, els esforços al defecar, associats al restrenyiment o a la relaxació de l’esfínter anal, als traumatismes obstètrics o la multiparitat.

Sobre la Unitat Integral de Proctologia

Moltes patologies del tram final de l’aparell digestiu, recte y anus, es caracteritzen per símptomes poc específics com el sagnat, la picor, la supuració, el dolor o la coïssor anal, a més de problemes de la funció intestinal, com la dificultat per fer deposicions, la diarrea i la incontinència fecal.

En la dona, molt més que en l’home, és freqüent l’aparició de problemes de salut relacionats amb el sòl pelvià, des del restrenyiment a la incontinència o al prolapse d’òrgans com el recte o l’úter.

L’estudi d’un o més símptomes pot culminar en un diagnòstic que precisarà tractament mèdic o quirúrgic, i en ocasions de tots dos. Existeixen patologies de l’anus i del recte que són pròpies i específiques d’aquests òrgans i que, per tant, requereixen un tractament local, amb freqüència de tipus quirúrgic; malgrat això, hi ha malalties que poden donar simptomatologia a nivell anorectal i ser de natura sistèmica, de tipus infecciós, o tenir la seva causa i inicio en un tram diferent de l’intestí: en aquests casos acostuma a ser apropiat el tractament mèdic.

Per aquestes consideracions, fruit del compromís, coneixements, i experiència dels professionals implicats, a Clínica Planas hem volgut crear una Unitat Assistencial de Salut capaç d’oferir una resposta competent, completa i segura als pacients que pateixen alguna malaltia o problema de l’àmbit digestiu i de la proctologia, evitant la duplicitat de visites, diferència d’opinions, diagnòstics de vegades imprecisos, indicacions incorrectes i tractaments a vegades inadequats.

L’objectiu de la Unitat Integral de Proctologia és proporcionar una atenció sanitària moderna, funcional, simultàniament mèdica i quirúrgica, altament especialitzada, amb medis diagnòstics actuals i àmplia disponibilitat de tractaments convencionals i d’última generació.



Tractament

El tractament quirúrgic consisteix en la reparació de la hèrnia a través de la vagina o mitjançant cirurgia abdominal laparoscòpica en cas de rectocele de gran volum o associat a una altra patologia pelviana.

La reparació transvaginal consisteix en fer una incisió en la paret posterior de la vagina, separar vagina i recte, i aplicar punts de sutura sobre el recte que forma el rectocele.

L’operació laparoscòpica es fa mitjançant petites ferides a l’abdomen a través de les quals s’accedeix a la pelvis. Se separa el recte de la vagina fins arribar al límit amb l’anus i visualitzar la musculatura pelviana, i s’estira el recte cap amunt per fixar-lo, amb l’ajuda d’una malla de reforç, al sacre.



Beneficis

La reparació del rectocele comporta la desaparició de la tumoració o bony que surt per l’introit vaginal i; en conseqüència, elimina els símptomes del pes, pressió pelviana, o possibles molèsties en la relació sexual. Permet tornar a fer deposicions satisfactòries sense necessitat de laxants, manipulació manual anal o maniobres posturals rares i poc naturals.



Opinió expert

Dr. Domenico Fraccalvieri
Dr.  Domenico Fraccalvieri

El rectocele s’ha de tractar quan es preveu un benefici clar del seu tractament. Tot sovint és la conseqüència d’un altre problema funcional que afecta el trànsit intestinal del colon o a la relaxació de la musculatura anal en resposta a l’estímul de la defecació, conegut com dissinergia ano-rectal. El tractament d’aquests trastorns ha de ser anterior a la reparació del rectocele, i en molts casos l’operació no és necessària.

Quan l’operació és necessària, aquesta es pot fer des de l’interior de la vagina o a través de l’abdomen: la decisió de realitzar una o altra operació dependrà del volum del rectocele, de l’edat de la pacient i de la possible coexistència d’altres anomalies en òrgans pelvians.

La reparació transvaginal permet associar la reparació o l’esforç de la musculatura anal, en cas de que coexisteixi un problema d’incontinència fecal. La cirurgia laparoscòpica està indicada quan el rectocele s’associa a un prolapse rectal o enterocele, és a dir, quan existeix un problema més complex de debilitat del sòl pelvià. En aquest cas, una única intervenció permet la solució de tots els defectes anatòmics relacionats amb el sòl de la pelvis, inclòs un eventual prolapse genital, uterí o vaginal.

Curriculum


Acreditacions Principals