Fístula Anal


Introducció

La fístula anal es caracteritza per l’existència d’una comunicació entre l’interior de l’anus i la pell perianal, generalment causada per una infecció lenta d’unes glàndules situades entre els esfínters de l’anus. No hi ha una causa específica i no és un problema d’higiene. De vegades, l’aparició de la fístula pot ser precedida de la formació d’un abscés anal, que consisteix en una acumulació ràpida de pus en una zona de l’anus o de la natja propera a l’anus.

Els símptomes habituals d’una fístula són: la supuració, el sagnat lleu, la pruïja anal i amb menys freqüència, el dolor. La presència d’un abscés es caracteritza per la inflor i dolor important a una part de l’anus.

La solució a aquesta patologia freqüent és sempre quirúrgica. Hi ha diferents procediments, la indicació dels quals depèn de la morfologia de la fístula, de la seva relació amb la musculatura anal i de les característiques del pacient.

Sobre la Unitat Integral de Proctologia

Moltes patologies del tram final de l’aparell digestiu, recte y anus, es caracteritzen per símptomes poc específics com el sagnat, la picor, la supuració, el dolor o la coïssor anal, a més de problemes de la funció intestinal, com la dificultat per fer deposicions, la diarrea i la incontinència fecal.

En la dona, molt més que en l’home, és freqüent l’aparició de problemes de salut relacionats amb el sòl pelvià, des del restrenyiment a la incontinència o al prolapse d’òrgans com el recte o l’úter.

L’estudi d’un o més símptomes pot culminar en un diagnòstic que precisarà tractament mèdic o quirúrgic, i en ocasions de tots dos. Existeixen patologies de l’anus i del recte que són pròpies i específiques d’aquests òrgans i que, per tant, requereixen un tractament local, amb freqüència de tipus quirúrgic; malgrat això, hi ha malalties que poden donar simptomatologia a nivell anorectal i ser de natura sistèmica, de tipus infecciós, o tenir la seva causa i inicio en un tram diferent de l’intestí: en aquests casos acostuma a ser apropiat el tractament mèdic.

Per aquestes consideracions, fruit del compromís, coneixements, i experiència dels professionals implicats, a Clínica Planas hem volgut crear una Unitat Assistencial de Salut capaç d’oferir una resposta competent, completa i segura als pacients que pateixen alguna malaltia o problema de l’àmbit digestiu i de la proctologia, evitant la duplicitat de visites, diferència d’opinions, diagnòstics de vegades imprecisos, indicacions incorrectes i tractaments a vegades inadequats.

L’objectiu de la Unitat Integral de Proctologia és proporcionar una atenció sanitària moderna, funcional, simultàniament mèdica i quirúrgica, altament especialitzada, amb medis diagnòstics actuals i àmplia disponibilitat de tractaments convencionals i d’última generació.


Tractament

El tractament depèn del tipus de fístula i del tipus de pacient.

La fistulotomia és el procediment més eficaç que garanteix l’índex més alt de curació i consisteix en tallar la pell, la part de la musculatura anal que envolta el trajecte fistulós i la pròpia fístula, deixant la ferida oberta que cicatritzarà espontàniament.

La seqüela més temuda d’aquesta intervenció és la incontinència anal, per això, quan aquest risc és alt i no es pot realitzar la cirurgia amb seguretat, és aconsellable recórrer a altres tècniques menys arriscades que redueixen o eviten la lesió dels esfínters anals.

La fistulotomia en dos temps o dues operacions, consisteix en seccionar la part de la fístula que no travessa els esfínters anals i col•locar un drenatge a la part que es troba rodejada de musculatura. Després d’unes setmanes o uns mesos, per efecte del drenatge, la fístula es fa més superficial i pot ser tallada amb més seguretat.

Si el cirurgià considera que la fístula no és suficientment superficial haurà d’aplicar una altra tècnica. Hi ha tècniques de farciment amb material biològic com col•lagen, dermis porcina o plasma ric en fibrina i plaquetes, que estimulen la cicatrització progressiva del conducte fistulós després de fer-li un raspatge.

La tècnica LIFT (acrònim anglosaxó de Ligation of Intersphynteric Fistula Tract) consisteix en disseccionar la fístula a l’espai que separa els dos músculs de l’anus, esfínter intern i extern, lligar-lo en 2 punts i seccionar-lo pel mig. Una altra intervenció és el flap d’avançament rectal, que implica l’excisió completa del trajecte fistulós cobrint la ferida interna a l’anus, deixada per la resecció de la fístula, mitjançant part de la musculatura i mucosa del recte.

Una tècnica molt nova és la infiltració de cèl•lules mare de greix autòleg. Les cèl•lules mare son cèl•lules capaces de multiplicar-se assemblant-se al teixit en el qual són introduïdes: d’aquesta manera, afavoreixen la cicatrització progressiva i el farciment de la cavitat produïda per la fístula anal. Les cèl•lules mare s’obtenen del greix del mateix pacient mitjançant una petita liposucció en una zona de més acumulació corporal. Tractant-se de greix propi, no hi ha perill de rebuig.

Quan el tall de la fístula pot comprometre la integritat i la funció de la musculatura anal i causar incontinència fecal, s’ha de valorar l’opció d’un tractament preservador de l’esfínter, com el farciment de col•lagen o plug biològic, la infiltració de cèl•lules mare de greix autòleg o la fistulectomia completa amb flap muco-muscular ano-rectal d’avançament.

No totes les tècniques ofereixen el mateix percentatge d’èxit, però la fistulotomia (el tall de la fístula), és la més resolutiva. Malgrat això, el gran repte de la cirurgia de la fístula anal és curar sense deixar una seqüela greu, que és la incontinència fecal. Per això hi ha altres moltes tècniques, segures en quant a prevenir la incontinència, però cap d’elles amb la seguretat d’un resultat definitiu; i per això hi ha pacients que necessiten més d’un tractament fins a aconseguir la curació.

En qualsevol cas, un coneixement precís de les característiques de la fístula mitjançant una valoració diagnòstica exhaustiva, unida a la competència i experiència del cirurgià proctòleg, són les premisses més importants per a que la intervenció tingui èxit i sigui poc arriscada. Altres factors a tenir en compte en la planificació de la intervenció de fístula són el sexe i la edat del pacient, l’antecedent d’operacions anals prèvies, la concomitància d’altres símptomes, per exemple la preexistència d’incontinència lleu, i la presència de lesions no conegudes de la musculatura anal secundària als parts.


Beneficis

El tractament de la fístula anal és indispensable per eliminar la secreció incòmoda i pudent al voltant de l’anus que, que a més de molestar al propi pacient, pot interferir en las relacions íntimes interpersonals, com per exemple en l’àmbit d’una parella. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que les fístules precisen d’un tractament precoç, ja que poden complicar-se en forma d’abscessos o ramificacions, fet que agreujaria els símptomes i perjudicaria la possibilitat d’un tractament resolutiu.



Opinió expert

Dr. Domenico Fraccalvieri
Dr.  Domenico Fraccalvieri

Totes les intervencions de fístula anal tenen la finalitat d’arribar al procés de curació mitjançant el control de la infecció i la cicatrització del trajecte de la fístula. Quan la fístula no és simple (superficial), es poden necessitar dues o més intervencions: la primera per controlar la infecció i prevenir la formació d’altres trajectes, i les posteriors per aconseguir la curació completa.

Curriculum


Acreditacions Principals