Sinologia i patologia mamària


Tractament (Introducció)

El concepte de Sinologia de Clínica Planas engloba l’estudi total i integrador de la mama normal i patològica, basant-se en la necessitat d’integrar totes les especialitats relacionades, i d’aquesta manera obtenir una formació específica que resolgui els problemes cada vegada més freqüents relacionats amb la mama.

El tractament de les afeccions mamàries precisa d’una visió global i multidisciplinar. D’aquesta manera, a més d’un expert equip de cirurgians plàstics, cirurgians mamaris, radiòlegs, anatomopatòlegs amb formació sinològica, la Unitat compta amb especialistes en psicooncologia, fisioteràpia, medicina física i rehabilitació, a més de consell genètic.

Els objectius de la Unitat de Sinologia són:

  • Control de dones sanes amb finalitat de diagnòstic precoç. 
  • Estudi preoperatori de pacients que se sotmeten a cirurgia mamària amb finalitat estètica o reparadora. 
  • Diagnòstic i tractament de la Patologia Benigna. 
  • Diagnòstic del càncer de mama mitjançant la tècnica de microbiopsia guiada per estereotàxia. 
  • Cirurgia mamària guiada per Ecografia. L’ecografia intraoperatòria permet localitzar la lesió no palpable al quiròfan a través de la imatge ecogràfica, i extirpar-la a temps real. 
  • Tractament del càncer de mama amb enfocament multidisciplinar i amb especial èmfasi a l’aplicació de les tècniques de Cirurgia Plàstica (oncoplàstica, reconstrucció). 
  • Seguiment de pacients de risc, domes intervingudes per cirurgia estètica i malaltes tractades per càncer de mama. 


La fórmula consisteix en sumar esforços i coneixements per multiplicar els resultats. D’aquí neix la nova unitat de cirurgia conjunta de Clínica Planas, basada en un nou procediment de treball. Multidisciplinar i d’estreta col·laboració entre els millors professionals de cada especialitat.


En què consisteix (Procediment)

Unitad de cirurgia preventiva

Una Unitat altament especialitzada, que estigui capacitada per resoldre y/o orientar en tots els processos relacionats; i que amb la seva solvència doni a la dona la seguretat que en cada moment els avenços científics li puguin oferir.

Les actuacions preventives davant d’un risc demostrat són en aquest moment: vigilància intensiva, quimioprevenció i cirurgia preventiva. La cirurgia preventiva inclou la mastectomia de diversos tipus segons indicació molt específica, reconstrucció immediata i, de vegades, ovariectomia.

Protocol d’Actuació:

  • Visita sinològica. Valoració de risc segons models existents, valoració del risc per la imatge i per la caracterització anatomopatològica, si procedeix. Els casos de risc genètic (determinació de mutacions, etc.) poden fer-se amb la col·laboració d’especialistes externs. 

Establiment de la indicació quirúrgica en Comitè.

  • Estudi de les possibilitats tècniques. 
  • Decisió de l’estratègia. 
  • Seguiment. 

Unitat de seguiment de pacients operades i seqüeles

Les pacients operades de cirurgia estètica necessiten un seguiment. El seguiment en el cas d’intervenció de pròtesi mamàries és una mica més difícil i així s’ha d’explicar a les dones que se sotmeten a aquesta cirurgia.

Pel que fa a les dones tractades de càncer de mama (tractament conservador, mastectomia amb o sense reconstrucció) necessiten un seguiment local/regional, que no sempre és fàcil, i formen part d’un grup de pacients amb un risc més alt de repetir la malaltia, que poden tenir seqüeles del tractament, doncs pot ser que hagin perdut la mama o pot ser que la conservin amb alguna deformitat. Des de la Unitat se’ls hi pot donar resposta, per exemple: mitjançant tècniques de reconstrucció, de reposició de volum en els defectes per un tractament conservador, que milloren clarament la seva qualitat de vida.

Una altra de les principals línies d’actuació d’aquesta Unitat, és el tractament dels efectes secundaris o seqüeles relacionades amb el càncer de mama, especialment el limfedema, que és freqüent, tot i que no en graus extrems; però avui dia es considera de difícil tractament. El limfedema és una seqüela relativament freqüent entre les pacients que necessiten cirurgia axil·lar per al tractament del càncer de mama, més probable si s’associa a radioteràpia sobre la zona axil·lar. Passa en un 15-30% dels casos, si més no, la freqüència està disminuint gràcies a tractaments menys agressius i mesures de prevenció. Succeeix per una fallida del sistema de drenatge limfàtic, que és incapaç de recollir el líquid que sobra dels teixits, i provoca una inflor considerable i crònica en alguna part del cos.

La cirurgia del limfedema és l’exemple més clar de com la Unitat de la Mama dóna cobertura a la dona en totes les fases del procés, des del diagnòstic de la malaltia fins al tractament de les seqüeles.

Protocol d’Actuació

  • Explicació i aplicació del protocol de seguiment de pacients a les que s’implanta pròtesis. 
  • Donar a conèixer aquest protocol a totes les pacients portadores de pròtesis 
  • Protocol d’estudi del limfedema i establiment d’indicacions de diverses estratègies, incloent-hi les noves tècniques. 
  • El seguiment precisa disposar dels millors mètodes d’estudi per la imatge. S’ha de concertar l’actuació conjunta amb un centre de referència, tant des del punt de vista de la coordinació com especialment d’interpretació, que es farà de manera conjunta amb l’especialista assignat, amb el qual ha d’existir una molt bona comunicació. 

Teràpia de suport a la pacient i familiars

Avui dia, el càncer de mama segueix essent el tipus de tumor més habitual entre les dones de la nostra societat. A més de ser una terrible malaltia, el seu tractament implica amb freqüència la mastectomia o extirpació de la mama, amb la consegüent pèrdua del pit afectat.

El càncer és una malaltia relacionada amb el sofriment, que implica unes repercussions en la qualitat de vida de l’afectat i els seus familiars. Tant el diagnòstic com el tractament d’aquesta malaltia suposen un canvi en els valors i les apreciacions de la vida, com un trastorn a nivell físic i psíquic, que de vegades dificulta l’adaptació a la nova situació. Arran d’això, també hi ha problemes de comunicació amb la parella, i de vegades amb la família, alteracions de l’autoestima, i possiblement nivells d’ansietat i depressió, sensació de pèrdua de control i d’incertesa. Tots aquests problemes també es donen a la família del malalt, que, a més, ha de reprimir les pròpies emocions i sentiments en favor del pacient sense poder trobar una vàlvula de sortida.

Tenint en compte les connotacions d’aquesta malaltia i del seu tractament, el suport psicooncològic pot ser necessari en diferents moments i per a diverses persones de l’entorn de l’afectat:

Pacient:

És el protagonista, la persona en qui recau aquest diagnòstic. Tant al principi com al llarg de tot el procés pot necessitar suport de manera aïllada o continuada. Aquest suport es pot proporcionar en forma de consulta individual o en grup, segons el cas i les necessitats de cada persona. També pot participar en tallers o sessions informatives generals sobre les repercussions psicològiques del càncer per saber a què s’haurà d’enfrontar, i què pot esperar en la seva situació. La visita, en determinades circumstàncies es pot fer a domicili.

Familiars:

Al familiar del malalt oncològic se l’anomena pacient de segon ordre, doncs tot i que no pateix les conseqüències físiques del diagnòstic o el tractament, té o pot tenir les mateixes repercussions emocionals i psicològiques que la malalta. I no només això, sinó que de vegades ha de donar-li suport en la situació crítica que està vivint, però sense poder expressar les seves emocions que la situació li genera. De vegades, també hi ha obstacles en la comunicació i dubtes en moments concrets, en els quals no saben com parlar d’un tema delicat o respondre a qüestions compromeses. La família també pot rebre suport individual de psicoteràpia, o un consell sobre un tema determinat, o també formar part d’un grup de suport per intercanviar experiències.

Per als professionals que es dediquen a tractar i cuidar el malalt oncològic també pot ser necessari rebre de vegades suport i assessorament psicològic. Per a ells mateixos, per afrontar l’estrès que dia rere dia pot suposar una tasca així, però també per comprendre millor les necessitats que genera la situació en els pacients, i poder ajudar-los a ells i les seves famílies, augmentant les seves habilitats comunicatives. Aquesta tasca pot ser en format individual o grup psicoeducatiu sobre la comunicació o necessitats de l’entorn del pacient oncològic.

Hi ha pacients que poden veure’s en una situació psicològicament difícil per estar sospitant que poden tenir càncer o estar a l’espera de resultats de proves. També hi pot haver persones amb bloquejos intensos davant el fet de rebre tractament (fòbia a determinades situacions terapèutiques imprescindibles) o que tinguin cancerofòbia, que és una por intensa, incontrolada o irracional a patir càncer.



Acreditacions Principals