Dit de Ressort


Introducció

Els tendons son cordes de teixit tou, la funció principal dels quals és connectar els músculs als ossos, transmetent l’impuls de contracció muscular que es tradueix en moviment. Per tant, qualsevol mal o malaltia que pateixin, pot ocasionar alguna limitació o incapacitat en el moviment dels dits.


Aquest pot ser el cas de les inflamacions dels tendons flexors dels dits de la mà, conegudes com a dits de ressort o en molla.
El dit de ressort (o en molla) és el resultat d’una inflamació crònica dels tendons flexors d’un o més dits de la mà. La tendinitis de llarga evolució és la responsable d’un eixamplament del tendó afectat (nòdul tendinós), fet que dificulta el seu pas a través de la politja.

La politja és una membrana fibrosa que fixa el tendó a l’os creant una espècie de túnel.

Si un tram del tendó s’eixampla com a conseqüència d’un procés inflamatori, aquest passa amb dificultat dins del canal format per les politges i de vegades es "bloqueja" a nivell del mateix canal, oferint el típic aspecte de “dit doblegat”.

Aquest moviment de manera repetida a través de la politja determina la persistència de la inflamació del tendó i, per tant, l’augment progressiu del seu volum, creant així un cercle viciós que manté actiu el procés inflamatori.

El pas dels tendons es fa inicialment amb dificultat i només produeix dolor, però amb el temps derivarà en un bloqueig mecànic del dit, comunament anomenat dit “de ressort” o dit “en molla”.



Quan es tracta d’estirar el dit, el tendó queda bloquejat a l’entrada de la politja. Augmentant la força per completar el moviment, el tendó aconsegueix superar l’obstacle tot i que provoca una molèstia a nivell de la punta del dit afectat.

El "dit de ressort" apareix de manera espontània, sense causa aparent.

De vegades pot ser secundari a un traumatisme a la mà o pot aparèixer com a conseqüència de malalties com la diabetis, la gota, la malaltia de Dupuytren, l’artritis reumatoide o l’artritis primària de la mà.

L’edat més afectada és entre 40 i 60 anys.



Els símptomes

El dit de ressort afecta sobre tot el polze, el dit del mig i l’anular, però de vegades també el dit índex i el petit.

En les fases inicials, els pacients es queixen només de dolor al moure el dit, tot i que de vegades és possible advertir el bloqueig mecànic típic de la malaltia. El pacient generalment refereix un “esclafit” a nivell de la punta del dit, encara que el problema estigui més avall.

L’”esclafit” generalment és més evident al matí quan un s’aixeca, i el dit o dits apareixen doblegats; i el pacient ha de fer un esforç per estirar el dit/dits. De vegades és necessari utilitzar la mà contralateral per estirar el dit. Aquest símptoma disminueix gradualment durant el dia i al llarg de la feina, però es repeteix al matí següent.

La palpació a la regió palmar sovint revela la presència d’un nòdul que es mou al moure el dit.


Tractament quirùrgic tradicional

L’objectiu de l’operació és l’alliberament dels flexors després de la secció i obertura de la politja a la base del dit, augmentant així l’espai de pas del tendó per a que pugui lliscar pel canal. Aquesta intervenció quirúrgica es fa mitjançant una incisió al palmell de la mà d’uns 2 centímetres per cada dit afectat.

      

Després de l’operació, és necessari un període de descans, en el qual la mà es pot moure lliurement, però evitant fer esforços i treballs manuals.

També serà necessari començar a moure y estirar el dit des del dia posterior a l’operació, per evitar la formació d’adherències i l’aparició de rigidesa, que de vegades és més molesta que la patologia en sí mateixa.



Tractament quirúrgic percutani

Al llarg de molts anys, l’única solució quirúrgica per al dit de ressort ha estat la cirurgia oberta. Tot i que aquest tipus de cirurgia és molt efectiva i encara s’acostuma a proposar als pacients, a la Clínica Planas oferim una altra possibilitat quirúrgica molt menys invasiva, que permet una ràpida recuperació.



La cirurgia oberta requereix una cura diària de la ferida, l’extracció dels punts de sutura una setmana després del procediment, i a més està subjecta a un risc més elevat d’infecció. La recuperació serà aleshores més llarga, així como la tornada a la feina.

La cirurgia percutània permet, mitjançant una agulla especial i imatges d’ultrasons en directe, l’alliberament dels tendons flexors i per tant, la correcció del problema sense cap incisió quirúrgica. Aquest procediment es du a terme en uns 10 minuts de manera ambulatòria i sota anestèsia local.



Com no hi ha incisió, no hi ha ferides, fet que facilita una ràpida recuperació del pacient i, un menor risc d’infecció o de produir-se queloides dolorosos.

La recuperació és aleshores més ràpida i el dolor quasi bé inexistent.

El pacient podrà tornar a moure el dit immediatament, i no haurà de preocupar-se de fer cap cura ni treure punts.

Al tercer dia el pacient pot tornar a les activitats de prensió més lleugera, i deu dies després a una prensió més ferma i completa.



Acreditacions Principals