Què és l'esperó del calcani?
L'esperó calcani és una protuberància òssia que es forma a la part inferior de l'os calcani, és a dir, a la zona plantar del taló. Es produeix a causa d'una acumulació de calci com a resposta a una inflamació prolongada a la fàscia plantar. Aquesta formació òssia pot detectar-se amb una radiografia, tot i que no sempre provoca símptomes.
És una conseqüència de la fasciïtis plantar crònica, una inflamació de la fàscia plantar —una banda de teixit connectiu que s'estén des del taló fins a la part anterior del peu. Aquesta estructura, similar a un lligament, actua com un suport fonamental per a l'arc del peu i absorbeix els impactes en caminar o córrer.
La fasciïtis plantar pot produir-se per diferents causes:
- per una sobrecàrrega,
- l’ús de calçat inadequat
Quan la inflamació persisteix durant un període prolongat, el cos respon dipositant calci a la zona afectada, fet que a la llarga dona lloc a l'esperó del calcani. Tanmateix, és important destacar que la presència d'un esperó no sempre causa dolor. El problema sol aparèixer quan els teixits circumdants s'inflamen o s'irriten.
Reserva cita
INFORMACIÓ SOBRE PROTECCIÓ DE DADES DE CLÍNICA PLANAS FES CLIC AQUÍ
Finalitats: Respondre a les vostres sol·licituds i remetre-us informació comercial dels nostres productes i serveis, també per mitjans electrònics. Drets: Podeu retirar el vostre consentiment en qualsevol moment, accedir, rectificar, suprimir les vostres dades i altres drets escrivint a doctor@clinicaplanas.com. Informació addicional: Política de privacitat.
Tractament per eliminar l’esperó del calcani
L'esperó del calcani se sol tractar quan causa dolor, i el tractament s'enfoca a alleujar la fasciïtis plantar i reduir la inflamació a la zona afectada.
Tractaments conservadors
Quan un pacient acudeix per primera vegada a la consulta amb dolor a la fàscia plantar, l'abordatge inicial es basa en tractaments conservadors. Aquesta és la primera línia terapèutica, ja que és la menys invasiva i sol oferir bons resultats en la majoria dels casos, si se segueix amb constància i disciplina.
L'enfocament conservador implica una combinació de teràpies dissenyades per reduir el dolor, disminuir la inflamació, millorar la biomecànica del peu i afavorir la regeneració dels teixits afectats. Tanmateix, és important que el pacient tingui en compte que aquests tractaments no produeixen efectes immediats. Generalment, es necessita un període de seguiment d'almenys sis mesos per avaluar-ne l'eficàcia. Durant aquest temps, es valora no només l'evolució dels símptomes, sinó també la disponibilitat i el grau de compromís del pacient per seguir les pautes indicades, ja que la constància és clau per obtenir bons resultats.
Aquesta opció de tractament segueix un enfocament progressiu: sempre es comença amb mesures no invasives i, si no són efectives, es passa gradualment a tractaments més invasius. Aquest enfocament esglaonat permet respectar el procés natural de recuperació del cos i evita intervencions innecessàries.
En la fase inicial, se solen combinar diferents tractaments, com:
Administració d’antiinflamatoris
Sigui per via oral o en forma de cremes i gels tòpics, per alleujar el dolor i controlar la inflamació local.
Aplicació de fred local a la zona afectada
Especialment després de l'activitat física o al final del dia, cosa que ajuda a reduir la inflamació i proporciona un alleujament simptomàtic.
Fisioteràpia
Pot incloure tècniques manuals com massatges descontracturants, mobilitzacions o ultrasons terapèutics.
Estiraments específics de la fàscia plantar i del múscul gastrocnemi
Fonamentals per alleujar la tensió sobre la inserció del taló i millorar l'elasticitat dels teixits.
Ús de plantilles ortopèdiques personalitzades
Amb suport per a l'arc plantar i una zona de descàrrega al taló, cosa que corregeix la petjada i disminueix la pressió sobre les estructures lesionades.
Aplicació d’ones de xoc
Una teràpia no invasiva que estimula la regeneració del teixit danyat mitjançant microimpactes mecànics per millorar la vascularització i alleujar el dolor crònic.
Exercicis d'enfortiment
Apliquen als músculs del peu i de la cama, amb l'objectiu de millorar l'estabilitat, distribuir millor les càrregues i prevenir futures recaigudes.
Revisió del calçat
Assegurant que el pacient utilitzi sabates adequades, amb un bon amortiment, suport plantar i sense una compressió excessiva al taló o l'arc.
En alguns casos, si després de diversos mesos de tractament conservador no s'aconsegueix una millora significativa, es pot valorar utilitzar infiltracions de corticoides. Aquestes infiltracions són eficaces per alleujar el dolor intens i reduir la inflamació localitzada.
Quan la resposta a aquests tractaments continua sent insuficient, es pot contemplar la possibilitat d'aplicar tractaments regeneratius, com les infiltracions amb cèl·lules bioregeneradores, que busquen estimular la reparació biològica del teixit danyat.
Finalment, si després d'esgotar totes les opcions conservadores no s'aconsegueix controlar el dolor ni millorar la funcionalitat del pacient, es valora la cirurgia com a última alternativa. Aquesta decisió es pren de manera personalitzada, en funció de l'evolució del cas i de les necessitats individuals del pacient.
Procediment quirúrgic
En què consisteix?
Quan la fasciïtis plantar no respon als tractaments conservadors, es valora la possibilitat d’efectuar una intervenció quirúrgica. Aquesta decisió es pren independentment de si el pacient presenta esperó del calcani o no, ja que la cirurgia està indicada quan la inflamació i el dolor són persistents i no cedeixen amb cap d'aquestes mesures conservadores.
La tècnica quirúrgica clàssica consisteix a desinserir, totalment o parcial, la fàscia plantar per tal de reduir la tensió que provoca el dolor. A més, si el pacient té esperó del calcani, s'elimina mitjançant un llimat o una osteotomia (tall de l'os).
L’accés a la zona es pot fer, principalment, de dues maneres:
- Cirurgia oberta tradicional
Es fa una incisió d’uns 10 centímetres a la part interna del taló. A través d’aquesta obertura, s’accedeix directament a la fàscia plantar i a l’esperó, si n’hi ha. Es procedeix, llavors, a la desinserció de la fàscia i a la resecció de l’esperó.
Aquesta tècnica ofereix una visió directa del camp quirúrgic, però és més invasiva. Requereix punts de sutura, cures postoperatòries i un temps de recuperació més llarg. El pacient acostuma a necessitar almenys 15 dies abans de tornar a caminar amb normalitat, i hi ha un risc més elevat d'edema (inflor), obertura de la ferida i infecció.
- Cirurgia mínimament invasiva (percutània amb fluoroscòpia)
A Clínica Planas apliquem una tècnica més moderna i menys agressiva. Es duu a terme una microincisió de només 2 mil·límetres, a través de la qual s’introdueix un instrumental específic guiat per fluoroscòpia (una imatge de raigs X en temps real).
Mitjançant aquesta via percutània, s’arriba fins a l’esperó per llimar-lo acuradament i es duu a terme la desinserció parcial o total de la fàscia plantar utilitzant un bisturí especialitzat. L’elecció entre el tall parcial o total depèn del grau d’afectació i de les característiques del pacient.
El gran avantatge d’aquesta tècnica és la rapidesa de la recuperació: en tractar-se d’una intervenció mínima, només cal un punt de sutura, no es requereix immobilització i el pacient pot caminar el mateix dia de l’operació.
El dolor postoperatori és molt menor i el risc de complicacions, com ara infeccions o hematomes, es redueix considerablement.
En la majoria dels casos, el mateix dia de la cirurgia el pacient pot utilitzar un calçat encoixinat amb una plantilla de descàrrega per al taló, cosa que permet reprendre progressivament les activitats quotidianes. La intervenció té una durada aproximada de 20 minuts.
Preoperatori
Abans de sotmetre’s a la intervenció quirúrgica, el pacient ha de seguir acuradament les indicacions de l’especialista per preparar correctament la zona afectada i minimitzar el risc de complicacions, tant durant com després del procediment.
El preoperatori per a la tècnica percutània és similar al de qualsevol altra intervenció ambulatòria. Inclou una revisió mèdica completa, amb anàlisis de sang i una valoració de l’estat general de salut. A més, es recomana no fumar els dies previs a la cirurgia. També és fonamental suspendre la presa d’anticoagulants almenys 10 dies abans de la intervenció, sempre sota supervisió mèdica, per reduir el risc d’hemorràgia.
L’operació s’efectua amb anestèsia local i sedació lleu, fet que permet al pacient estar relaxat i sense dolor durant tot el procediment.
Postoperatori i recuperació
La recuperació després de la cirurgia percutània és molt senzilla i pràcticament no presenta limitacions importants. Si el pacient es troba bé, fins i tot pot reprendre l’activitat esportiva quan ho desitgi, però sempre de manera progressiva. De fet, l’exercici físic pot ser beneficiós, ja que afavoreix el lliscament natural de la fàscia i contribueix a reduir la tensió a la zona tractada.
Caminar i reprendre una vida normal és possible des del primer dia, a mesura que disminueix la inflamació postoperatòria. No obstant això, durant les primeres 48 hores es recomana evitar el bany o la dutxa per protegir la zona intervinguda i, en cas de molèsties, es pot prendre un analgèsic seguint la indicació mèdica.
Símptomes
Aquests són alguns dels símptomes que pot causar la fasciïtis plantar:
- Dolor intens a la planta del peu, sobretot al matí, que disminueix amb l’activitat física.
- Possible inflor en la fase aguda.
- Dolor localitzat al taló que es pot confirmar amb una radiografia o ecografia.
- Sensació de cremor o punxades a la planta del peu, especialment després de períodes prolongats d’inactivitat.
- Sensibilitat en pressionar la zona afectada.
Causes i factors de risc
Sobrepès
Tenir un pes per sobre del recomanat augmenta la pressió sobre el taló i la inflamació de la fàscia plantar.
Falta de preparació física i calçat inadequat
Caminar trajectes llargs sense estar-hi acostumat, sumat a l’ús de xancletes o calçat sense un suport adequat, pot generar estrès i una sobrecàrrega a la planta del peu.
Sobrecàrrega esportiva
L’esperó del calcani és un problema freqüent en pacients esportistes que duen a terme entrenaments molt intensos sense el descans necessari, cosa que acaba sobrecarregant la fàscia.
Envelliment
També es manifesta en pacients d'edat avançada perquè, amb el pas del temps, el teixit connectiu perd elasticitat i la fàscia es torna rígida, fet que afavoreix la inflamació de la zona.
Tractaments relacionats
Articles
relacionats
-
¿Cuándo es recomendable operarse de los juanetes?
¿Tienes juanetes y estás pensando en operarte? Te contamos cuándo es recomendable y cuándo recuperarás tu rutina después de la operación. -
Síntomas de los juanetes: cómo detectarlos de forma precoz
Los síntomas de los juanetes son variados. En este post te enseñamos a identificarlos para que puedas tratarlos lo antes posible. -
Tipos de juanetes: cómo prevenirlos y tratarlos
Lo que llamamos juanetes o hallux valgus es una deformación del hueso del dedo gordo del pie. Te contamos cómo prevenirlo y corregirlo.
Preguntes
freqüents
-
Pot tornar a aparèixer?
Si l'esperó s'elimina mitjançant cirurgia, no reapareix. Tanmateix, si el problema real és la fasciïtis plantar i no es tracta adequadament, els símptomes podrien tornar.
Els tractaments conservadors poden no arribar a funcionar i, per aquest motiu, existeixen els mètodes quirúrgics. El més efectiu és la desinserció de la fàscia, que permet erradicar el problema definitivament. -
Quan puc tornar a caminar?
Un dels avantatges principals de la cirurgia percutània és la recuperació ràpida. A diferència de la cirurgia tradicional, el pacient pot tornar a caminar pràcticament de manera immediata després de la intervenció. Durant els primers dos o tres dies, es recomana portar un embenat encoixinat al taló per protegir la zona intervinguda. Posteriorment, es pot utilitzar un calçat esportiu còmode, preferiblement amb una plantilla encoixinada al taló, per esmortir el suport i afavorir la recuperació.
A mesura que la inflamació vagi disminuint, el pacient pot tornar a utilitzar progressivament qualsevol tipus de calçat, sempre que no li causi molèsties. -
Quan puc tornar a la feina?
La reincorporació a la feina dependrà del tipus d'activitat que faci el pacient. En el cas d'una feina sedentària, com ara tasques d'oficina, és possible tornar-hi 2 o 3 després de la intervenció, sempre que el pacient se senti còmode i no presenti molèsties significatives. En canvi, per a feines que impliquin un esforç físic o un moviment constant, el temps de recuperació pot ser una mica més llarg. En aquests casos, el retorn s’ha de valorar de forma individual, tot i que en la majoria de les situacions també pot ser relativament ràpid gràcies al fet que la cirurgia percutània és poc invasiva.
-
Quan puc reprendre l'activitat esportiva?
El retorn a l’activitat esportiva varia segons l’evolució de cada pacient i el tipus d’esport que practiqui. Alguns pacients poden reprendre activitats suaus, com ara caminar amb més intensitat, 15 dies després de la intervenció. Per a esports de més impacte, com ara córrer, saltar o entrenaments intensos, es recomana esperar entre tres setmanes i un mes.
La recuperació és generalment ràpida, però s'ha d'adaptar al ritme de cada persona.