Tractament de l´acnè

Pell uniforme sense senyals.

Tractament de l´acnè

La malaltia dermatològica dels fol•licles pilosos i les seves glàndules sebàcies es coneix amb el nom d’acnè. Les secrecions excessives d’aquestes glàndules i també les cèl•lules mortes de la pell, tamponen el canal de sortida del pèl, i provoquen l’acnè. L’obturació dels porus afavoreix el creixement de bacteris i la infecció amb pus, fet que implica l’escampament descontrolat de l’acnè. Com a conseqüència, s’inflama la pell i apareix la lesió activa que tot sovint deixa cicatrius. Les zones més propenses a desenvolupar-lo són: cara, esquena, espatlles, braços i pit.

La causa que produeix l’acnè és multifactorial; hi intervenen factors hormonals, hereditaris o genètics, ambientals i alimentaris. L’acne pot afectar totes les edats, des del naixement fins l’edat madura, fins i tot a persones de més de 40 anys. Si més no, l’edat habitual de presentació és l’adolescència, entre els 12 i els 16 anys. Això és degut als canvis hormonals en ambdós sexes i afecta per igual a homes i dones. L’augment de les hormones sexuals provoca un augment de la secreció de greix per part de les glàndules sebàcies i un engrossiment de les cèl•lules epidèrmiques de la pell. Posteriorment, les glàndules sebàcies s’eixamplen i tamponen, produint els barbs o punts negres. Per últim, al acumular-se restes de queratina i greix als conductes excretors de les glàndules sebàcies, es produeix una sobreinfecció per una bactèria, el Propionibacterium acnes, que provoca l’aparició del gra d’acne.

En el cas dels adolescents, l’acnè té un gran impacte en els joves, perquè a més de ser molest i causar dolor, també els avergonyeix estèticament i els fa més insegurs, podent arribar a retraure’s socialment.

Existeix un tipus d’acnè, el cosmètic, que afecta més a les dones i està provocat per la utilització de cremes o maquillarges d’excipient greixós.

L’estrès és un altre factor que pot provocar un augment dels brots d’acnè, degut als canvis hormonals que produeix i, a més, si un mateix es toca o manipula les lesions existents, pot causar-ne una sobreinfecció, juntament amb les lesions inflamatòries i excoriades que tardaran més temps a curar-se.

Procediment

Cada vegada s’estan veient més casos d’acne que comencen de manera tardana, però, en qualsevol cas, sempre és necessari un tractament mèdic personalitzat en funció de la severitat, tipus d’acnè i edat del pacient, juntament amb una teràpia de suport, que inclou una cura cosmètica. El tractament ha de pretendre, a més de curar la malaltia, obtenir una curació sense seqüeles, ni cicatricials ni psicològiques.

L’acnè és important tractar-lo el més aviat possible per tal de minimitzar les seves conseqüències, essent les més greus l’aparició de cicatrius a llarg termini. Les cicatrius poden esser de diverses tipologies, i les més profundes acabaran desfigurant la cara i provocant la flacciditat de la pell.

El tractament de l’acne s’ha de fer sempre individualitzat i per part d’un especialista. Pot incloure les següents modalitats:

Tractament tòpic, mèdic, estètic i cosmètic

Tractament mèdic per via sistèmica

Tractament quirúrgic-manual.

En el tractament de qualsevol tipus d’acne és necessària una bona neteja de la pell, amb aigua i sabó específic per al tractament de les pells acneiques. És fonamental no tocar-se les lesions per tal d’evitar l’augment de la inflamació i la formació de cicatrius.

En pacients amb pell acneica o tendència seborreica (greix) és molt important la utilització de cremes adients, que no portin excipient greixós, que no siguin comedògenes, preferentment molt fluides en excipient gel, o gel-crema, o en excipient aigua en silicona; i que a més tinguin principis actius per combatre l’acne (agents queratolítics, reguladors del recanvi epidèrmic, antibiòtics, reguladores de la secreció de greix , agents antiinflamatoris). Els maquillatges també han de ser sempre lliures d’olis (oil-free). Els tractaments estètics adequats a aquest tipus de pell també ajuden a mantenir-la neta i evitar l’obstrucció dels porus.

A més de les normes higiènico-cosmètiques específiques, i sempre sota estricte control dermatològic, en alguns tipus d’acne, pot ser necessària l’administració d’antibiòtics orals, i en altres casos, el de dones que presenten una alteració hormonal, un tractament hormonal. En acnes més greus, amb lesions nodulars i quístiques, pot estar indicar un tractament oral amb retinoides, com la isotretinoïna, però necessita d’un control mèdic per vigilar els possibles efectes secundaris (funció hepàtica).

Existeixen tractaments nous per a l’acne, que combinen peelings químics o mecànics (microdermoabrasió) específics per a l’acne juntament amb la teràpia lumínica (bioestimulació). Els peelings renoven les capes de la pell, eliminant progressivament els taps cornis, i reduint el diàmetre de les glàndules sebàcies. Així mateix, incorporen agents bacteriostàtics que ajuden a eliminar el Propionibacterium acnes. Per altra banda, la teràpia lumínica de díodes amb llum vermella i blava és molt útil. La llum vermella és antiinflamatòria, disminueix les gens estètiques lesions vermelles i a més estimula la síntesi de col•lagen per tal d’evitar la formació de cicatrius. La llum blava té una acció bacteriostàtica directa sobre la bactèria que intervé a l’acne.

En alguns casos, és necessària la manipulació de les lesions per buidar els barbs, una correcció que hauria de fer un dermatòleg.

Les persones que han sofert acne poden tornar a patir-lo anys després d’haver realitzat el tractament. És per aquesta raó que s’ha de tenir en compte la cura diària al llarg d’anys per tal d’evitar nous brots d’acne.

Més informació sobre Tractament de l´acnè

Preguntes més freqüents